Reflexiones al hilo de lo temporal

La ficción.  A veces la ficción marca el camino a seguir. Asombra ver en esos textos adelantos de aquello que se ha hecho real. Pienso que la ciència va de su mano. Pone ante ella un horizonte de posibilidad.

He volgut fugir. He volgut fugir. Aquest estat m'ha deixat un buit. Desperto i ho sento. He sortit del som amb la sensació estranya de pèrdua de mi. Vaig fugir d'Osca. Vaig trigar. Va ser després de la mort del pare. Des de llavors no hi ha camí de tornada. Al llarg de la vida he anat sortint. Ara, amb 70 anys, sento que sóc a l'últim tram. Migranyes. El cos no acaba de fer bondat. No vull ser amb la gent del passat. No sóc qui era. M'he anat transformant.